En l'art de la ceràmica hi intervenen molts factors. Un d'ells, i el més màgic és el moment de la cuita. Acompanyar el fang i els esmalts cap a la seva òptima temperatura.
Més temperatura no és sempre sinònim de millors resultats, tot i que m'encanta el torradet que agafa el fang refractari a 1280º, per exemple, l'esmalt que hi aplico va millor a 50 graus menys.
M'ha calgut una cuita d'aquelles que els hi costa de pujar per adonar-me'n. Paro el forn a 1235º i pateixo. Doncs a l'obrir-lo, alegria!
Està clar que no s'aprèn alguna cosa fins que no es viu en primera persona. Ja pots llegir, o et poden explicar, que fins que no ho fas tu, no ho assimiles.
Gràcies, ceràmica, per ensenyar-me un cop més a ser pacient, a confiar en mi i en la meva feina, si he fet les coses bé, el forn m'ho tornarà.
Safates i bols de fang refractari, esmalt blanc mate i òxid de cobalt.
